Ni la pluja més fina
ni, encara, cap record
ens tornaran la intimitat perduda.
Sempre és nou el silenci,
sempre és nou el neguit
i el ritme breu i pur de les paraules.
Tot el que ha esdevingut i sembla que ens pertany
no pot omplir el gran buit del nostre viure.
I esbrinem que, de sempre, hem fet cap al parany
i que el cor ni un instant ha sigut lliure.
Edicions 62. Barcelona 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada