Coronada per un ram de minúscules flors grogues, la xeflera s'ofereix a la pluja.

Un arc de pluja enfosqueix el cel i ens recorda que la primavera és vel·leitosa.

La pèrgola sense coberta dibuixa un retaule lluminós de les capçades majestuoses.

Els arbres semblen exhalar un alè de vapor blanc que el ponent s'endú.

El cel s'enteranyina amb núvols tènues de formes i colors canviants.

La primavera, inconstant, comença a defallir mentre que l'estiu, feixuc i tenaç, s'abraona sobre el jardí. El magraner saluda la calorada amb tímides ponzelles.

Una profunda penombra verda s'ensenyoreix del jardí mentre la llum del migdia enlluerna les capçades.

Les clívies, incansables, tornen a florir. Res és prou per enaltir el maig.

El camí de la casa és ombrívol i angost. Una branca encesa com una teia sembla donar-nos la benvinguda.

Entremaliat, un poll de merla nascut al jardí contempla desafiant el seu petit món.

Els arbres s'abracen i el jardí esdevé un sol ens polícrom, obedient al caprici del vent.

Les primeres llums de l'alba troben les capçades expectants i immòbils.

Com una escultura de llum, el sol retalla una abèlia del racó més profund.

En un canviant oceà verd, inquiets viatgers alats es capbussen amb avidesa.

El vent persistent traça subtils pinzellades blanques en l'atzur puríssim.

El ponent fa onejar les branques més altes com estendards de primavera.

Una finestra de cel deixa veure els núvols passavolants que desfilen a cavall del vent.

Molt abans del vespre, les capçades espien la lluna quasi plena.

La llum tèbia de la tarda acarona amb tendresa el tronc poderós.

Una pluja de llargs dits daurats s'amuntega sota la capçada florida de la noguera.

Ciris que eleven pregàries a la primavera triomfant, tiges noves de cua de cavall.

Astorades, les capçades contemplen les esteles rectilínies que viatgers invisibles dibuixen en el cel.

Desmanegats, com petits desitjos frustrats, els fruits caiguts s'amunteguen al peu del castanyer.

El jardí respira humitat després d'una nit de pluja generosa.

Apassionada, la flama brota per trencar la grisor del dia.

La capçada colossal, coberta de tendres manyocs de fulles, es mou gràcilment amb l'oratge.

Com sentinelles marcials, ben arrenglerats, els testos semblen guardar la bassa.

En el racó més ombrívol, el verd es torna més profund.

El sol encén l'arbre de l'amor amb flames de llum.

Després de la pluja, les fulles de l'hortènsia s'assolellen amb fruïció.

Sota la llum del migdia, el jardí tot just regat brilla com una joia.