El rebost de cal Pepet del Xica

dimarts, 30 de novembre de 2010

Perles d'argent engalanen les fulles, com si fossin preuats regals del cel.

Publicat per Pau a 6:19 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

dilluns, 29 de novembre de 2010

Branques nues s'alcen cap al cel de plom; resignadament esperen la pluja.

Publicat per Pau a 6:21 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

diumenge, 28 de novembre de 2010

La tardor, discreta però inexorable, entapissa el terra de records d'or i argent.

Publicat per Pau a 6:25 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

dissabte, 27 de novembre de 2010

El sol tebi del matí encén les fulles fugisseres del magraner.

Publicat per Pau a 6:27 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

divendres, 26 de novembre de 2010

En la tarda encalmada, l'oratge bressola les garlandes verdes i daurades del gegant.

Publicat per Pau a 6:28 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

dijous, 25 de novembre de 2010

Eteris núvols de sucre cremat s'esfilargassen en el cel de la tarda.

Publicat per Pau a 6:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

dimecres, 24 de novembre de 2010

El temps escriu sobre l'escorça de l'àlber amb un alfabet indesxifrable.

Publicat per Pau a 6:33 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

dimarts, 23 de novembre de 2010

El vent enjugassat despentina els núvols en el cel.

Publicat per Pau a 6:34 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

dilluns, 22 de novembre de 2010

La tardor avança amb passes daurades.

Publicat per Pau a 6:37 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2018 (1)
    • ►  d’abril (1)
  • ►  2015 (1)
    • ►  de desembre (1)
  • ►  2014 (2)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2013 (3)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2012 (3)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  d’agost (1)
  • ►  2011 (325)
    • ►  de novembre (21)
    • ►  d’octubre (31)
    • ►  de setembre (30)
    • ►  d’agost (31)
    • ►  de juliol (31)
    • ►  de juny (30)
    • ►  de maig (31)
    • ►  d’abril (30)
    • ►  de març (31)
    • ►  de febrer (28)
    • ►  de gener (31)
  • ▼  2010 (40)
    • ►  de desembre (31)
    • ▼  de novembre (9)
      • Perles d'argent engalanen les fulles, com si fossi...
      • Branques nues s'alcen cap al cel de plom; resignad...
      • La tardor, discreta però inexorable, entapissa el ...
      • El sol tebi del matí encén les fulles fugisseres d...
      • En la tarda encalmada, l'oratge bressola les garla...
      • Eteris núvols de sucre cremat s'esfilargassen en e...
      • El temps escriu sobre l'escorça de l'àlber amb un ...
      • El vent enjugassat despentina els núvols en el cel.
      • La tardor avança amb passes daurades.

Dades personals

Pau
Visualitza el meu perfil complet

Seguidors

Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger.