Manyocs de flors de bellesa modesta coronen arbustos estoics.

Un invisible pinzell dibuixa un mosaic d'ombres al terra.

Arrapades al terra, cintes i heures es disputen cada pam de terreny aferrissadament.

Caigudes del cel dins de la safata d'aigua cristal·lina, les primeres flors de la noguera semblen estranys cucs llampants.

El cel descarrega una pluja dolça i obstinada, que les capçades noves reben amb avidesa.

Les llums tèbies de la tarda s'esvaeixen amb el crepuscle i el jardí queda en silenci.

Una cortina obliqua d'ombres, creada pel gegant que es desvetlla, amara de misteri la paret i l'heura.

El matí neix encalmat i la prunera muda la seva capçada fosca per vestir-la de porpra, de coure i d'or.

Sota la pluja, el jardí s'asserena. Les flors s'inclinen amb respecte per l'aigua que fecunda la terra.

El margalló bressola un tresor daurat, protegit per les seves palmes.

Una marea ominosa arriba des de ponent. El jardí emmudeix, orfe del sol.

La primavera reinventa el jardí i pinta tots els colors del verd en una sola mata d'arboç

En una racó arrecerat, amarades de verd i de llum, les iuques lluen com estels vegetals.

L'heura, capriciosa, converteix l'abril en tardor i es despulla amb impudícia de les fulles exhaustes.

La falguera bressola tiges noves que cerquen amb ànsia el sol d'abril.

A la fi, els braços ferms de la noguera despleguen una constel·lació de brots tendres.

Delicats tels blancs cobreixen el cel de la tarda i un calfred recorre el jardí.

Una trèmula cabellera encesa oneja davant de la vella soca.

Els lliris treuen força de les arrels molles per oferir una pinzellada d'or.

El cel es lleva lleganyós després d'una nit tempestuosa.

La saba incontenible eleva rebrots vermells als peus del pare.

L'aire de la tarda plàcida vibra amb el brunzit dels insectes.

Catifes verdes entapissen els racons ombrívols a redós de capçades poderoses.

La figuera, arbre hospitalari, rep la bona estació amb fulles noves.

Espelmes tendres coronen les generoses branques del castanyer.

El pollanc, geòmetre precís, dibuixa en l'espai les seves fulles triangulars.

Llargues garlandes lluents decoren testos curulls de vida.

Una ullada de sol furtiva dibuixa els clarobscurs del jardí.

Mans d'un verd tan tendre que mereix dir-se groc s'eleven impertinents cap al cel.

En un inverosímil equilibri, branques horitzontals d'heura s'arrapen a la paret amb afany.