Vençudes per la tempesta, una pila de branques amputades jeuen al peu de la noguera.

El vent sacseja frenèticament les capçades mentre reben una manta d'aigua espessa com el plom.

Columnes hercúlies neixen del verd profund i s'eleven incontestables.

Impertèrrit, res destorba la geometria precisa i exigent del margalló.

La tarda s'asserena i una llum diàfana amara el jardí.

Un raig de sol trenca els núvols i corona de llum les cintes humils.

La lluna, remolona i encuriosida, s'atura davant del xiprer i oblida que el matí l'empeny.

El sol crea rostres terribles en la vella soca.

Exquisites simetries vegetals, tendres fulles de cera.

Flocs de neu esquitxen l'esparreguera sota l'ombra estival.

La pèrgola emmarca un paisatge fugaç de llums i ombres.

Flors de paper arrugat s'ofereixen com illots malves en un mar verd.

L'alba neix tan bella que el sol, pusil·lànime, s'amaga rere un núvol.

Confusos per la maltempsada, els arbres semblen preguntar-se què se n'ha fet de l'estiu.

Com peixos fora de l'aigua, les arrels engruixides de les cintes semblen agitar-se debades.

Cops de vent estranyament violents inquieten el jardí.

Braços blancs que amanyaguen fulles trèmules.

Un gegant de cotó, de nas blanc i ulls buits s'aboca sobre les teulades.

El nou dia enxampa els últims núvols, masegats per un frenètic ball nocturn d'aigua i llum.

Verdes escales de saba envegen les altes capçades.

Banyades en or, rivetades de llum, les fulles de la prunera resten immòbils.

Amb paciència infinita, l'agapant encén estels nivis.

La tarda canicular sembla fondre's i un dit d'aigua emmiralla el cel.

La llum d'estiu és com un coltell esmolat que penetra el jardí i fereix els arbustos.

Una cabellera maragda espera pacient uns visitants que no arriben.

Un tènue vapor rosat acompanya les primeres llums de l'alba.

La cua de cavall eleva una cortina de delicades columnes.

El vell evònim, perseverant i ambiciós, s'emmiralla en els arbres que l'ombregen.

La crida de l'estiu no admet demora i els agapants responen amb flors vertiginoses.

I de sobte és juliol i els hibiscus s'omplen de flors exuberants.

Calcinats per un sol inclement, els ofiopogons es deleixen per l'ombra momentània del colós.