Joan Margarit "No era lluny ni difícil"

PARELLA

Pel camí que veiem des de la casa,

ja no ve mai ningú. El cobreix l’herba:

ara només hi ha merles nervioses

picotejant l’absència tranquil·la.

És un camí sense retorn. La casa 

perdura lentament i, molt sovint, 

embolcallada per la boira. 

Aquí dins el record es torna acollidor. 

Acollidor i trist, perquè no-res 

empara com pot fer-ho la tristesa. 

L’amor ara és mirar per les finestres, 

perquè el passat és una festa 

per a nosaltres sols.

Joan Margarit "No era lluny ni difícil". Proa Edicions, 2010