Flors de paper arrugat s'ofereixen com illots malves en un mar verd.

L'alba neix tan bella que el sol, pusil·lànime, s'amaga rere un núvol.

Confusos per la maltempsada, els arbres semblen preguntar-se què se n'ha fet de l'estiu.

Com peixos fora de l'aigua, les arrels engruixides de les cintes semblen agitar-se debades.

Cops de vent estranyament violents inquieten el jardí.

Braços blancs que amanyaguen fulles trèmules.

Un gegant de cotó, de nas blanc i ulls buits s'aboca sobre les teulades.

El nou dia enxampa els últims núvols, masegats per un frenètic ball nocturn d'aigua i llum.

Verdes escales de saba envegen les altes capçades.

Banyades en or, rivetades de llum, les fulles de la prunera resten immòbils.

Amb paciència infinita, l'agapant encén estels nivis.

La tarda canicular sembla fondre's i un dit d'aigua emmiralla el cel.

La llum d'estiu és com un coltell esmolat que penetra el jardí i fereix els arbustos.

Una cabellera maragda espera pacient uns visitants que no arriben.

Un tènue vapor rosat acompanya les primeres llums de l'alba.

La cua de cavall eleva una cortina de delicades columnes.

El vell evònim, perseverant i ambiciós, s'emmiralla en els arbres que l'ombregen.

La crida de l'estiu no admet demora i els agapants responen amb flors vertiginoses.

I de sobte és juliol i els hibiscus s'omplen de flors exuberants.

Calcinats per un sol inclement, els ofiopogons es deleixen per l'ombra momentània del colós.

En un racó, les fulles del ficus s'il·luminen com si fossin de cera.

De sobte, un cel empedrat adverteix a qui ho sàpiga entendre que el temps muda la seva monotonia.

Els últims raigs de la tarda encenen encara les branques més altes.

Gràcils orenetes d'estiu, com pinces oblidades en un estenedor solitari.

L'estiu convida els comensals al voltant d'una taula lleu i lluminosa.

Només quan arriba al zènit, el sol té prou força per profanar l'ombra del gegant.

L'aroma de la magnòlia omple el jardí com un vel voluptuós.

Cau la tarda vençuda per l'olor de la pólvora. El jardí es prepara per viure la nit més curta.

Un núvol es desfà amb la brisa mentre les capçades s'agiten neguitoses.

El jardí rep l'estiu vestit amb infinits matisos de tots els verds.

Els hiverns grisos i les primaveres taronges clivellen la pell del pollancre amb fissures profundes.

Pinzellades precises de plom i d'ivori sepulten el cel.

Ingràvids i cerimoniosos, núvols de cotó passen lents sobre el jardí.

La primera flor d'un estiu que arriba inexorable.

Sota un dosser de fulles enceses, el brunzit dels insectes adorm la tarda.

En un racó frescal, un test anònim es cobreix de flocs blancs com la neu.

Un tènue tel de canyís desdibuixa les capçades poderoses.

Una flaire dolcíssima emana de les abèlies en la tarda encalmada.

La prunera rep la Pasqua granada amb fruits en saó.

Un òval blanc apareix de sobte sobre les nuvolades, com un caprici del vent.

Una filera de clívies exuberants es vinclen sota un xàfec rotund.

Una pinzellada en el cel, la cal·ligrafia indesxifrable del vent.

Embríaca de l'aigua de juny, la bassa emmiralla els arbres molls.

Etèries arquitectures grises obstrueixen l'horitzó, mentre el jardí es deleix per rebre un aigua que es fa pregar.

Les branques pèndules de la noguera s'engronxen amb el vent que anuncia la pluja.

La magnòlia bressola promeses certes que sublimaran la primavera amb flaires dolcíssimes.

Enormes castells blancs de vapor s'eleven al cel tempestuós del migdia.

La primera flor de l'hibiscus s'obre triomfant, indiferent a les maltempsades de juny.

La pluja abrumadora sembla aplastar les fulles generoses del ficus.

Sacsejats per un vent impredecible i brusc, els arbres del jardí semblen de lluny una única cúpula verda.