dilluns, 27 de desembre del 2010

Res es mou. Res s'escolta. El fred que es desploma sobre el jardí com una pesada manta sembla ofegar-ho tot. Només la refilada trèmula d'un pit-roig desafia el silenci del vespre glaçat.

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)