diumenge, 13 de desembre de 2015

Aina Torres Reixach "Dos hiverns i un incendi"


DESPRÉS DE L'AMOR

Res no canviarà dins meu, torno a dir,
però l'amor ja ho saps, també és un saqueig
que quan marxa ho arrabassa tot, tot.
Esquinça el ventre i aniquila el pit,
tan sols deixa un caminar lent, sorrer,
i un desert immens, ample i molt profund.
El plor terrible abans de l'últim sol, 
la darrera escena i el fos a negre.

Com podrà néixer el dia
si t'has endut tota la llum?

Viena Edicions, 2014, Barcelona

dimecres, 12 de febrer de 2014

Miquel Martí i Pol "Veu incessant"


Ni la pluja més fina
ni, encara, cap record
ens tornaran la intimitat perduda.

Sempre és nou el silenci,
sempre és nou el neguit
i el ritme breu i pur de les paraules.

Tot el que ha esdevingut i sembla que ens pertany
no pot omplir el gran buit del nostre viure.

I esbrinem que, de sempre, hem fet cap al parany
i que el cor ni un instant ha sigut lliure.

Edicions 62. Barcelona 2013


dilluns, 9 de setembre de 2013

Gabriel Ferrater "Les dones i els dies" Edició definitiva


ÍDOLS

Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem 
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater "Les dones i els dies" Edició definitiva. La Butxaca. Edicions 62, 2010


dissabte, 3 d’agost de 2013

Gabriel Ferrater "Les dones i els dies" Edició definitiva


ANIVERSARI

Ja l'any quaranta dels meus anys
jeu fosc a dues carboneres,
ribotat. El munt d'encenalls
se l'han partit la marmanyera
memòria, la mentidera,
i l'oblit, el drapaire mut.
L'una en farà curtes fogueres,
l'altre, caliu d'inquietud.


Gabriel Ferrater "Les dones i els dies" Edició definitiva. La Butxaca. Edicions 62, 2010



dimecres, 9 de gener de 2013

Rosa Leveroni "Obra poètica completa"


DOLOR (fragment)

VIII
Pàl·lid jardí d'hivern on sols floria
el tímid raig de sol d'unes besades.
Gèlid jardí d'hivern, ànima meva,
on ha callat l'ocell de l'esperança.

IX
Ploro pels somnis que no deixen rastre,
i pels mots que es resolen en silenci;
per totes les tendreses sense objecte
i les mans buides de les mans amigues.

X
Totes les roses fan olor de cendra,
i tots els àngels han perdut les ales.
Tots els neguits han retrobat estada
en el meu cor abandonat pels somnis.

Del llibre Epigrames i cançons (1938)



dilluns, 24 de desembre de 2012

Josep Maria de Sagarra "Nadal"


Aquesta nit tot s'agermana,
tot el que és noble, lliure i franc.
Un fi perfum d'herba boscana
fibla la sang.


Fragment del poema "Nadal" dins del "Llibre de Nadal" a càrrec de Tomàs Garcés (Editorial Selecta, Barcelona 1951)


dimecres, 19 de setembre de 2012

Joan Margarit "No era lluny ni difícil"


PARELLA

Pel camí que veiem des de la casa,
ja no ve mai ningú. El cobreix l’herba:
ara només hi ha merles nervioses
picotejant l’absència tranquil·la.
És un camí sense retorn. La casa 
perdura lentament i, molt sovint, 
embolcallada per la boira. 
Aquí dins el record es torna acollidor. 
Acollidor i trist, perquè no-res 
empara com pot fer-ho la tristesa. 


L’amor ara és mirar per les finestres, 
perquè el passat és una festa 
per a nosaltres sols.


Joan Margarit "No era lluny ni difícil". Proa Edicions, 2010

dissabte, 11 d’agost de 2012

Clementina Arderiu "Contraclaror. Antologia poètica"


Per què no fóra eterna l'hora
que ens porta el bé
tan a la vora? 
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura,
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.

( Fragment d'"Hora tranquil·la" dins de Cant i paraules, 1920-27)

dilluns, 21 de novembre de 2011

El temps s'escola ràpidament entre els dits verds del jardí.


Epíleg a 365 pensaments al voltant d'un jardí

La natura, dia a dia, ens mostra una certesa indefugible: el cicle etern de les estacions no s'atura, regit per astres llunyans, aliens als nostres anhels insignificants.

Abracem aquesta certesa i aprenguem a viure amb el batec de la terra. Disfrutem del descobriment de tots aquells éssers que ens acompanyen i gaudim del plaer de poder posar-lis nom. Apreciem les coses senzilles i veritables que ens regala el temps que ens ha tocat viure.

A cal Pepet del Xica, una petita illa verda en un món massa gris.