El temps s'escola ràpidament entre els dits verds del jardí.

Epíleg a 365 pensaments al voltant d'un jardí

La natura, dia a dia, ens mostra una certesa indefugible: el cicle etern de les estacions no s'atura, regit per astres llunyans, aliens als nostres anhels insignificants.

Abracem aquesta certesa i aprenguem a viure amb el batec de la terra. Disfrutem del descobriment de tots aquells éssers que ens acompanyen i gaudim del plaer de poder posar-lis nom. Apreciem les coses senzilles i veritables que ens regala el temps que ens ha tocat viure.

A cal Pepet del Xica, una petita illa verda en un món massa gris.

El sol s'endinsa en el jardí i encèn els racons més recòndits.

Plou un altre cop amb obstinació i la bellesa de les fulles humides no té admiradors.

Després de tres dies plumbis, el sol ponent sembla delectar-se amb un vespre serè.

Penjades del fil invisible d'una teranyina, dues fulles exhibeixen impúdiques llur marciment.

El terra esdevé un mirall on es contempla entotsolat el colós.

La pluja pinta de maragda els brots nous de l'heura.

Sota la pluja, la taula es vesteix amb una tristor argentada.

La pluja de novembre és brusca i cruel. Al jardí se li encongeix el cor mentre les gotes d'acer colpegen les fulles.

El sol tebi acarona el jardí amb tendresa, com si volgués lliurar-lo de la fredor que vindrà inexorable.

El cel traça una diagonal blanca que separa les onades inquietes dels arbres expectants.

El jardí s'aboca al carrer com si li fes por perdre's l'última ullada de sol de la tarda.

La llum diàfana de novembre abranda els verds pulcres del jardí.

La llum del sol torna a pintar de colors les capçades immòbils.

Un embolcall de cotó agombola sol·lícit el jardí.

La tardor plora desconsolada i el verdet neix arreu per afalagar-la.

Una constel·lació de fulles exhaustes entapissa el terra moll.

Un pit-roig que refila amb timidesa trenca la remor sorda de la pluja.

A cavall del vent, estols de núvols foscos desfilen apressats a tocar de les branques.

La foscor avança i els arbres, muts, veuen com s'esvaeix la seva escorça clivellada.

Altes columnes de vapor blanc malden per menystenir el sol.