PARELLA
Pel camí que veiem des de la casa,
ja no ve mai ningú. El cobreix l’herba:
ara només hi ha merles nervioses
picotejant l’absència tranquil·la.
És un camí sense retorn. La casa
perdura lentament i, molt sovint,
embolcallada per la boira.
Aquí dins el record es torna acollidor.
Acollidor i trist, perquè no-res
empara com pot fer-ho la tristesa.
L’amor ara és mirar per les finestres,
perquè el passat és una festa
per a nosaltres sols.
Joan Margarit "No era lluny ni difícil". Proa Edicions, 2010